J.V. Foix Quartet

POESIA CONCERTANT EN CLAU DE SOL, I DE DO(L)

J.V. Foix Quartet és el títol amb què designem aquest espectacle poeticomusical o que també podríem dir-ne musicalpoètic, ja que la importància de la música, en aquest muntatge, és perfectament equiparable a la de la paraula. Potser per aquesta raó, aquest espectacle en agrada subtitular-lo: Poesia concertant en clau de sol, i de do(l). A cavall del concert i el recital poètic, doncs, oferim un viatge a través del paisatge oníric del poeta de Sarrià. La nostra feina no pretén ser una mirada exhaustiva ni transcendent, sinó més aviat un modest esforç per revelar alguns aspectes amagats de la personalitat artística de J.V. Foix. Per fer-ho em comptat amb la inestimable col·laboració de la Fundació J.V. Foix, la qual ens ha facilitat un valuós material inèdit procedent del seu arxiu: transcripcions d’entrevistes, conferències, anècdotes…, uns textos, en general, poc o gens coneguts, que afegim a la seva notòria obra poètica.

Foix va ser un poeta de prestigi tardà: no és infreqüent l’existència d’autors més coneguts pel seu nom, o fins i tot per la seva biografia, que no pas pels seus llibres. La nostra intenció, per tant, és donar a conèixer una mica més l’obra de l’insigne poeta pastisser.

Foix fou escarnit per molts, en una literatura que es veu que valora sobretot les coses com són i les paraules com són usades. Foix impressiona. Foix és surrealista, impressionista, abstracte, i una pila de coses més. Disposa d’un vocabulari extensíssim que entreteixeix d’una manera exquisida. Foix fa que els mots siguin encisadors per ells mateixos, al marge d’allò que vulgarment expressen, i aquest és el gran poder de la poesia: la seducció. El seu lèxic és culte, estudiat i repelat de clàssics, com era propi dels noucentistes. Era un murri que jugava a embolicar la troca, a confondre el lector amb petits subterfugis. Foix sentia predilecció per determinats mots poc corrents que apareixen repetits al llarg de la seva obra literària. Ell mateix es definia com “un investigador de la poesia”.

De formació eclèctica incorpora al seu bagatge cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme

La incorporació de la música de J.S.Bach ha estat una troballa, la conjuminació de les seves Invencions amb els poemes de Foix és extraordinària. I aquesta concordança es repeteix amb el sorprenent Madrigal de Martinü i també amb la peça d’extremada sensibilitat de Jordi Cervelló, Iscor. Per cert, Cervelló fou el mestre dels dos músics del Quartet.

Revisant la discografia que pertanyia al nostre autor, vam conjecturar, vagament, sobre les seves preferències musicals, tot i que vam acabar elaborant el programa musical deixant-nos portar sobretot per allò que ens suggeria la poesia de Foix. En definitiva, tal com s’ha dit sovint, “La poesia de J.V. Foix és música…” i, podríem afegir-hi: “…i la música és poesia”. Consegüentment, hem construït una aliança emparant-nos en la condició abstracta que uneix totes dues disciplines.

FITXA ARTÍSTICA:

BERNAT BOFARULL, viola

JAUME COMAS, veu

JOAN ORPELLA, violí

ARTUR TRIAS, veu

Producció i distribució:

MOLA PRODUCCIONS

Descarrega’t el dossier aquí.

Un pensament sobre “J.V. Foix Quartet

  1. Retroenllaç: Foix i J. V. Foix Quartet | motspel21

Els comentaris estan tancats.